-10% DE DESCOMPTE A LA PRIMERA COMPRA AMB EL CODI FARMACIA10

Classe magistral express: el síndrome de Guillain-Barré

piedras-de-rio

Què és el síndrome de Guillain-Barré?

El síndrome de Guillain-Barré, és un trastorn neurològic autoimmune, en el qual el sistema immunitari del cos ataca una part del sistema nerviós perifèric, la mielina, que és la capa aïllant dels nervis.

La malaltia va ser descrita pel metge francés Jean Landry l’any 1859 i el 1916 Georges guillain, Jean Alexandre Barré i André Stohl van descobrir que en aquests pacients es produïa un augment de la producció de proteïnes en el líquid cefalorraquidi, tot i que el recompte cel·lular era normal.

Aquesta síndrome és una forma aguda i en general es produeix una progressió ràpida de poli-neuropatia inflamatòria. Es caracteritza per debilitat muscular i lleu pèrdua de la sensitivitat distal. A vegades condueix a paràlisi.

És considerada una malaltia denominada estranya dins de les existents avui en dia. Ataca una persona de cada cent mil. Aquesta síndrome pot presentar-se a qualsevol edat, però és més comuna en persones entre els 30 i 50 anys.

Al voltant del 80% dels casos s’inicia entre els cinc dies i tres setmanes després de produir-se un trastorn infecciós banal, una intervenció quirúrgica o vacunació.

Les seves causes es desconeixen, tot i que és probable que es tracti d’un problema autoimmune, com ja hem indicat abans. Aquesta síndrome és la neuropatia desmielinitzant més freqüent.

 

Símptomes

Els símptomes de la síndrome de Guillain-Barré normalment s’inicien amb formigueig, debilitat i pèrdua de sensibilitat d’ambdues cames. Més tard afecta als braços. En la majoria dels afectats per aquesta síndrome, la debilitat està molt desenvolupada entre la segona i tercera setmana.

En un 10% dels afectats, aquesta debilitat es produeix en els músculs respiratoris, i pot requerir respiració artificial. La paràlisi respiratòria i el dèficit del sistema nerviós autònom pot fer perillar la vida del pacient.

Un altre 10% s’ha d’alimentar per via intravenosa o mitjançant gastronomia (aliment que arriba a l’estómac a través d’un tub col·locat en la paret abdominal), ja que els músculs de la cara es debiliten i els impedeix deglutir aliments.

Es produeixen fluctuacions en la pressió arterial i arrítmies cardíaques. En algunes ocasions desapareixen els reflexes i es produeix paràlisi en els moviments oculars.

Un 5% dels afectats per aquesta síndrome acostuma a fallar.

 

Diagnòstic

El diagnòstic en la síndrome aguda es basarà en la síndrome clínica. No existeix cap prova específica de laboratori per al síndrome de Guillain-Barré.
Per descartar altres possibles causes, es duran a terme algunes proves, com l’anàlisi del líquid cefalorraquidi de la medul·la espinal, electromiograma, estudi de la conducció nerviosa i anàlisi de sang.

La síndrome de Guillain-Barré

 

Pronòstic i tractament

La polineuropatia aguda greu constitueix una urgència mèdica, requereix un control constant i un manteniment de les funcions vitals.

Les vies àeries deuen ser permeables i determinar-se amb freqüència la capacitat visual, amb l’objectiu de poder aplicar respiració assistida, si fos precís. La ingesta de líquids ha de ser suficient per a mantenir un volum urinari de, mínim, un litre i mig diari.

Les extremitats es protegiran dels traumatismes i de la pressió de les robes del llit. El calor és molt útil per alleujar el dolor i permet una aplicació precoç de la fisioteràpia. S’ha d’evitar, sobretot la immobilització. Es prendran precaucions perquè no apareguin úlceres per una prolongada permanència al llit, fent servir coixins tous i girant al pacient cada dues hores.

Una vegada establert el diagnòstic, s’inicia el tractament de la plasmafèresi, de la que s’ha demostrar la seva eficàcia 8extracció de substàncies tòxiques de la sang), o bé la infusió de gammaglobulines. Els corticoides no es recomanen en aquesta síndrome en la seva fase aguda ja que agreugen l’evolució de la malaltia.

En uns mesos és habitual que es produeixi una millora considerable. Els defectes residuals poden requerir un reentrenament, aparells ortopèdics o cirurgia. En un 10% dels pacients pot presentar-se recidives, després de la millora inicial i entrar en estar crònic.
Les immunoglobulines i a vegades els corticoides poden resultar beneficiosos per aquesta forma persistent de la síndrome, igual que les plasmafèresis i medicaments que deprimeixin el sistema immunitari.

Comparteix aquest post

Posts relacionats

efectos de la ansiedad

8 efectes de l’ansietat al cos

L’ansietat, considerada com una resposta natural a situacions d’estrès o perill percebut, pot ser beneficiosa en certes circumstàncies en posar-nos en alerta davant de desafiaments.

Subscriu-te al nostre Blog

Els nostres articles estan escrits per experts en el sector i t’ajudaran a descobrir tractaments o productes revolucionaris que estem segurs que et seran de gran ajuda.

Subscriu-te a la newsletter!

Compartim tot el que cal saber per garantir el teu benestar. No us perdeu cap dels nostres articles.